Història del campus d'Alcoi
El campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València té els orígens en la Real Fábrica de Paños de Alcoy (RFPA), organisme que durant la segona meitat del segle XVIII i primera dècada del XIX va emprendre una decidida política de renovació i industrialització promovent contractes a personal tècnic estranger i expert en processos de tintures i equipament. A més va fomentar l'enviament de comissionats a diferents llocs a fi d'introduir innovacions i incorporar noves maquinàries de filatura.
Segle XIX
Durant la segona dècada del segle XIX es van produir turbulents successos antimaquinistes originats pel rebuig dels treballadors a la introducció de nous mètodes de producció que eliminaven gran part del treball manual. Aquests esdeveniments, units al fet que, malgrat l'esforç realitzat per RFPA, la indústria d'Alcoi no aconseguia estar al dia en el desenvolupament tecnològic. Van mostrar la necessitat de crear un centre d'estudis superiors capaç de formar tècnics especialistes amb forta preparació teoricopràctica, capaços de dirigir una moderna fàbrica tèxtil.
Així també, la Real Fábrica de Paños de Alcoy va manifestar la seua preocupació per dependre de tècnics estrangers, i va arribar a la conclusió que era necessari formar tècnics que, després d'una preparació teoricopràctica, foren capaços de dirigir competentment les diferents seccions d'una fàbrica tèxtil moderna i mecanitzada.
La idea es va concretar en la sessió del dia 29 d'octubre de 1828, en la qual la teoricopràctica va acordar crear i tenir a expensa seua uns estudis de preparació industrial, que anomenaria Establiment Científicoartístic, conegut amb el nom d'Escola de la Bolla, nom que pren de l'antiga casa gremial de l'entitat fundadora, denominada així perquè allí es bollaven els draps i les teles.
El projecte es va dur a terme sense demora i es va posar en marxa l'any següent. Es van crear quatre càtedres en les quals s'impartien les assignatures següents: Saber llegir, escriure i nocions de comptabilitat, en la primera càtedra; Aritmètica i àlgebra, en la segona; Geometria, Mecànica, Física i Diseny Geomètric aplicat a les Arts, en la tercera, i Química, en la quarta càtedra. L'Establiment Científicocartístic va durar tan sols cinc anys.
Per la Reial Ordre de 1853 es creen a Espanya tres centres d'ensenyament tècnic, el d'Alcoi n'és un. Es van reprendre els estudis de caràcter oficial, sota la denominació d'Escola Industrial Elemental, subvencionada amb fons estatals, municipals i industrials. A partir d'aquest moment, la intervenció estatal és creixent i decisiva. El RD de 30/8/1862 concedeix a aquesta Escola l'expedició de títols, primer de perit químic i després de mecànic. Aquest tipus d'escoles va ser suprimit posteriorment, però Alcoi va continuar en la seua obstinació i la seua Escola va funcionar com l'únic centre dedicat a aquesta classe d'estudis tècnics.
